La tradició jacobea té a Padró el seu origen i són nombrosos els llocs d'aquest municipi on les empremtes de les creences religioses arriben fins als nostres dies.
Al presbiteri de l'església de Santiago, situada a la riba del riu Sar i del pont del Carme, es conserva el “Pedró”, una ara romana de la qual etimològicament procedeix el nom de la vila de Padró i que estaria dedicada a Neptú, déu dels mars i de totes les aigües. S'aprecia en aquesta àrea la inscripció “NO ORIS ESES DSP”, que s'interpreta com “A Neptú, el Fòrum Iriense, amb els seus diners”.
PelegríSegons la tradició cristiana de la Traslatio Jacobea, recollida al Llibre III del Còdex Calixtí, dos deixebles de l'Apòstol, Teodoro i Atanasio, van amarrar a aquest militari romà la barca que, guiada per un àngel, transportava el seu cadàver des de Haffa (Palestina), on havia estat martiritzat. Aleshores es considerava que el cos de l'Apòstol havia de descansar al lloc més llunyà de predicació i es pensa que aquest punt era Padró, concretament el puig de Sant Gregori, en les pedres del qual l'Apòstol Santiago havia predicat els gentils i on havia fet brollar amb el seu bàcul la font miraculosa sota l'ermita.
Més informació: Concello de Padró